Instal·lació Linux Server
Last updated
Last updated
S'ha de comprovar a la web oficial, tant del sistema operatiu com de les aplicacions què s'han d'instal·lar, quins són els requeriments de maquinari.
S'ha de tenir preparat tot el programari i les dades necessàries: CDs, controladors, claus d'activació...
S'ha de crear una màquina virtual amb les característiques recomanades per instal·lar Ubuntu Server 64 bits:
El nom de la màquina pot ser SOX Ubuntu Server.
Es recomana que l'espai del disc es reservi de forma dinàmica.
Es pot posar més d'un processador.
Connecta la MV a la .
Després de la instal·lació, la memòria RAM es pot reduir fins a 512 MB.
Triar l'idioma i altres dades regionals (país, teclat...).
Nom de la màquina: usxxx (xxx són les teves inicials en minúscules).
Nom de l'usuari (es pot posar nom i cognoms).
Nom del compte d'usuari (una sola paraula, lletres minúscules o números...).
Contrasenya (preferiblement que segueixi els criteris de seguretat).
No cal encriptar la carpeta personal.
Seleccionar la zona horària.
Cal planificar la utilització del disc, decidir les particions necessàries i el sistema de fitxers a utilitzar.
Primer s'ha de seleccionar el particionat manual, triar el disc i crear la taula de particions.
En l'espai lliure, crear una partició nova de 8 GB.
Crear-la com a partició primària, al principi del disc i amb el format ext4.
El punt de muntatge ha de ser l'arrel del sistema (/).
No cal afegir cap opció addicional de muntatge.
Repetir els passos anteriors per crear una partició primària per la carpeta d'usuaris (/home).
Finalment, crear una altra partició primària amb la resta de l'espai per a la swap (àrea d'intercanvi).
Abans de confirmar, comprovar les particions creades:
No cal activar les actualitzacions automàtiques.
Instal·lar el servei SSH (seleccionar/deseleccionar serveis amb la tecla ESPAI).
Instal·lar GRUB (el gestor d'arrencada) en el disc principal.
Si es vol canviar el nom d'una màquina Linux, cal fer-ho en els arxius /etc/hostname i /etc/hosts i reiniciar el sistema.
Primer, amb la comanda ip -a -4 -br address cal comprovar quina és la targeta de xarxa que s'ha de configurar.
Antigament s'utilitzaven els noms eth0, eth1... en funció de l'ordre en què es trobaven les interfícies.
En aquest sistema els noms depenen, entre altes coses, del tipus i d'on està instal·lada (si és Ethernet o Wireless, si està integrada a la placa base, en un port PCI, en un port USB...).
Interfícies en....: corresponen a targetes Ethernet (amb cable).
Interfícies wl...: corresponen a targetes Wireless LAN (sense cable).
Interfície lo: correspon a la interfície de loopback.
Un servidor ha de tenir una adreça estàtica ja que els clients l'han de conèixer per poder utilitzar els seus serveis.
L'adreça ha de pertànyer a la xarxa on està connectada la màquina.
Cas 1: Una interfície amb IP estàtica.
En Ubuntu Server, la xarxa es configura editant l'arxiu /etc/netplan/01-netcfg.yaml.
Adreça IP: 172.30.A.20 (A és el teu número d'alumne)
Màscara: 255.255.0.0 (de 16 bits, com la de la xarxa)
Porta d'enllaç (GW): 172.30.0.1 (l'adreça del router virtual de la xarxa NAT)
Servidors DNS: 172.30.0.1 i 8.8.8.8 (la mateixa porta d'enllaç de VirtualBox pot fer de servidor DNS).
Reiniciar la targeta perquè agafi la nova configuració:
Cas 2: Dues interfícies, una amb connexió a internet i l'altra a xarxa LAN.
Un cas clàssic en les pràctiques amb màquines virtuals és aconseguir que dues màquines, un servidor i un client, tinguin connexió entre elles i connexió a Internet. Si volem poder treballar a classe i a casa descarta l'ús de fer un Bridge ja que el servidor sempre ha de tenir a la xarxa interna una IP estàtica.
Aquesta és una configuració senzilla sense ús d'enrutament manual. Una interfície en NAT (ens33) i una en xarxa interna (ens38):
I comprovem la configuració:
Les comandes que podem utilitzar per comprovar la configuració de xarxa són:
ip -4 -br addr per comprovar la IP i la màscara de cada targeta de xarxa.
ip route per veure la porta d'enllaç.
systemd-resolve --status per veure quins servidors DNS s'utilitzaran per resoldre noms de domini.
La comanda per actualitzar Linux és apt-get upgrade, però abans s'ha d'executar apt-get update per saber quins paquets cal actualitzar:
En el cas d'Ubuntu Server, el nucli del sistema Linux no s'actualitza automàticament perquè cal reiniciar la màquina, i això és preferible que sigui l'administrador qui decideixi quan s'ha fer.
Quan sigui possible actualitzar el nucli i reiniciar el servidor, es pot utilitzar la comanda apt-get dist-upgrade:
Actualment s'utilitza el sistema que assigna sempre el mateix nom a una interfície de xarxa.