Instal·lació de servidors GNU/Linux
Planificació de la instal·lació
Comprovar els requisits de maquinari
S'ha de comprovar a la web oficial, tant del sistema operatiu com de les aplicacions que s'han d'instal·lar, quins són els requisits de maquinari. La informació es troba a la web oficial de la distribució. No solen donar molta informació al respecte, però si t'introdueixes a la secció per Desenvolupadors i a les seves wikis, solen donar molta més informació.
Per descarregar Ubuntu: https://ubuntu.com/download/server i https://ubuntu.com/download/desktop
Preparar el programari a instal·lar i les dades a configurar
S'ha de tenir preparat tot el programari i les dades necessàries: CDs, controladors, claus d'activació...
Crear la màquina virtual
S'ha de crear una màquina virtual amb les característiques recomanades per instal·lar Ubuntu Server 64 bits:
El nom de la màquina pot ser SOX Ubuntu Server (un nom significatiu).
Es recomana que l'espai del disc es reservi de forma dinàmica.
Es pot posar més d'un processador.
Connecta la MV a la més adequada. Revisa les opcions de xarxa a VirtualBox.
Després de la instal·lació, la memòria RAM es pot reduir, tot i que dependrà de l'ús que s'hagi de fer de la MV.
Instal·lar el sistema operatiu
Paràmetres bàsics de configuració
Triar l'idioma i altres dades regionals (país, teclat...).
Nom de la màquina: per exemple, usxxx (xxx són les teves inicials en minúscules).
Nom de l'usuari (es pot posar nom i cognoms).
Nom del compte d'usuari (una sola paraula, lletres minúscules o números...).
Contrasenya (preferiblement que segueixi els criteris de seguretat).
No cal encriptar la carpeta personal.
Seleccionar la zona horària.
Planificar el disc
Tot i que als sistemes Windows és important planificar els espais de disc, la seva gestió durant la instal·lació no arriba al nivell de personalització de Linux. A Linux podem crear punts de muntatge de directoris.
L'arbre de directoris genèric de GNU/Linux és el que es mostra a la imatge (s'ha de tenir en compte que la singularitat de cada distribució pot afegir nous directoris).
En el següent enllaç hi ha una descripció més profunda de cada directori: https://en.wikipedia.org/wiki/Filesystem_Hierarchy_Standard
Recomanacions en la planificació de disc
Abans de començar a crear particions s'ha de tenir molt clar l'objectiu del dispositiu on instal·lem el sistema operatiu: client, servidor web, servidor de fitxers, servidor amb múltiples objectius... Aquestes decisions farà que sigui adequat fer punts de muntatge de directoris concrets i que li assignem uns espais concrets i necessaris.
Aquests són alguns dels punts a tenir en compte:
Primer s'ha de seleccionar el particionat manual, triar el disc i crear la taula de particions.
En l'espai lliure, crear una partició nova amb prou espai per al nucli del sistema. Per exemple de 8 GB (tot i que s'ha de tenir en compte si es realitzaran més particions o no).
Crear-la com a partició primària, al principi del disc i amb el format ext4.
El punt de muntatge ha de ser l'arrel del sistema (/).
No cal afegir cap opció addicional de muntatge.
Repetir els passos anteriors per crear una partició primària per la carpeta d'usuaris (/home). Aquest espai serà inferior al que es fa servir en un Ubuntu Desktop.
Finalment, crear una altra partició primària amb la resta de l'espai per a la swap (àrea d'intercanvi). Tot i que és menys important actualment perquè disposem de més RAM, es pot posar la meitat de swap que de RAM. Si en tenim molt poca (< 2GB), podem optar per posar el mateix o, fins i tot, el doble (2GB - 4GB). Si deposem de gran quantitat de RAM, la mida podria de ser inferior a 1GB.
Podem crear també una partició pel punt de muntatge /boot. Així si es corromp l'arrencada del sistema, es podria provar de reparar amb més facilitat.
Es poden crear particions segons els requisits d'ús del servidor. Per exemple:
Per un servidor de propòsit general, podem crear també el /var i /tmp.
Per un servidor web es podrien crear també les particions /var/www, /var/log i /tmp.
Per un servidor de Bases de Dades, les /var/lib i /var/log.
Per un servidor de fitxers, serien adequats també /srv i /var/log.
Configuració
Cada distribució té el seu programa d'instal·lació. Així que ens haurem d'adaptar a cada tipus de configuració de particions.
Com indicar a Ubuntu Server que és el disc d'arrencada:
S'hauran de crear tots els punts de muntatge, indicant el sistema de fitxers associat. Recorda que el sistema de fitxers de swap és el swap.
Abans de confirmar, comprovar les particions creades (aquest només és un exemple):
Si ha quedat cap dubte respecte a aquesta part, pots visualitzar el vídeo sobre gestió de particions d'una instal·lació manual d'Ubuntu Desktop.
Altres paràmetres
No cal activar les actualitzacions automàtiques.
Instal·lar el servei SSH (seleccionar/deseleccionar serveis amb la tecla ESPAI).
Instal·lar GRUB (el gestor d'arrencada) en el disc principal.
Post-instal·lació
Canviar el nom de l'equip
Si es vol canviar el nom d'una màquina Linux, cal fer-ho en els arxius /etc/hostname i /etc/hosts i reiniciar el sistema.
Configurar la xarxa
Primer, amb la comanda ip -a -4 -br address cal comprovar quina és la targeta de xarxa que s'ha de configurar.
Antigament, s'utilitzaven els noms eth0, eth1... en funció de l'ordre en què es trobaven les interfícies.
Actualment, s'utilitza el sistema Predictable Network Interface Names que assigna sempre el mateix nom a una interfície de xarxa.
En aquest sistema els noms depenen, entre altres coses, del tipus i d'on està instal·lada (si és Ethernet o Wireless, si està integrada a la placa base, en un port PCI, en un port USB...).
Interfícies en…: corresponen a targetes Ethernet (amb cable).
Interfícies wl...: corresponen a targetes Wireless LAN (sense cable).
Interfície lo: correspon a la interfície de loopback.
Un servidor ha de tenir una adreça estàtica, ja que els clients l'han de conèixer per poder utilitzar els seus serveis.
L'adreça ha de pertànyer a la xarxa on està connectada la màquina.
Cas 1: Una interfície amb IP estàtica.
En Ubuntu Server, la xarxa es configura editant l'arxiu /etc/netplan/01-netcfg.yaml. Un exemple de configuració podria ser:
Adreça IP:
172.16.241.230(la IP que hagis de fer servir)Màscara:
255.255.0.0(en aquest cas és de 16 bits, com la de la xarxa)Porta d'enllaç (GW):
172.16.0.3(l'adreça que correspongui al següent salt de la xarxa)Servidors DNS:
172.16.0.11i172.16.0.6(els servidors DNS que corresponguin per la xarxa que farem servir)
Podem veure que el gateway es configura com una ruta per defecte. Ja que aquest serà el salt per defecte si no es coneix el següent salt.
Així doncs, el paràmetre router ens permet configurar les rutes disponibles des del dispositiu que s'està configurant.
Comprovar la nova configuració:
Reiniciar la targeta perquè agafi la nova configuració:
Cas 2: Dues interfícies, una amb connexió a internet i l'altra a xarxa LAN.
Un cas clàssic en les pràctiques amb màquines virtuals és aconseguir que dues màquines, un servidor i un client, tinguin connexió entre elles i connexió a Internet. Si volem poder treballar a classe i a casa descarta l'ús de fer un Bridge, ja que el servidor sempre ha de tenir a la xarxa interna una IP estàtica.
Aquesta és una configuració senzilla sense ús d'encaminament manual. Una interfície en NAT (ens33) i una en xarxa interna (ens38):
I comprovem la configuració:
Comprovació de la xarxa
Les comandes que podem utilitzar per comprovar la configuració de xarxa són:
ip -4 -br addrper comprovar la IP i la màscara de cada targeta de xarxa.ip routeper veure la porta d'enllaç.systemd-resolve --statusper veure quins servidors DNS es faran servir per resoldre noms de domini.
Informació sobre la configuració de la xarxa amb el netplan. Es pot veure configuració d'adreces estàtiques i a través de DHCP.
Actualitzar el sistema
La comanda per actualitzar Linux és apt-get upgrade, però abans s'ha d'executar apt-get update per saber quins paquets cal actualitzar:
En el cas d'Ubuntu Server, el nucli del sistema Linux no s'actualitza automàticament perquè cal reiniciar la màquina, i això és preferible que sigui l'administrador qui decideixi quan s'ha de fer.
Quan sigui possible actualitzar el nucli i reiniciar el servidor, es pot utilitzar la comanda apt-get dist-upgrade:
Més informació al respecte als apunts T4.8 Instal·lació i actualització del sistema GNU/Linux
Última actualización