Supervisió en Windows Server
Tasques de l’administrador de sistemes
Algunes de tasques d'un administrador de sistemes d'informació:
Instal·lació, configuració i reconfiguració del Sistema Operatiu
Instal·lació, actualització dels drivers i firmwares.
Instal·lació de les actualitzacions crítiques i/o recomanables del sistema operatiu tan directament relacionades amb el rendiment, disseny, funcionament i la seguretat.
Crítiques és important instal·lar-les, sempre que no afecti el funcionament del sistema d'informació.
Recomanables dependrà de si ens soluciona un problema o no.
Gestió i comprovació de les còpies de seguretat.
Planificació del manteniment del sistema.
Monitoratge i vigilància:
esdeveniments de seguretat, registres i alertes
l’estat del sistema comprovant el rendiment de l'equip
l’estat de la xarxa
l’estat dels serveis
l’espai físic d’emmagatzematge
els possibles problemes generats pel programari
etc
Eines de supervisió
El sistema operatiu Microsoft Windows Server us proporciona una sèrie d’eines per poder administrar el sistema de manera efectiva i ràpida:
Administrador del servidor
Windows Admin Center
Administració de tasques
Administració de serveis
Administrador de discs
Registre d’esdeveniments
Monitor de recursos
Monitor de rendiment
Programador de tasques [Task Scheduler]
Algunes d'aquestes eines i d'altres que no estàn lligades a la supervisió, es poden accedir a través de l'Administració d'Ordinadors [Computer Management], accessible amb l'execució de compmgmt.msc o amb "Botó dret sobre logo de Windows" > Administració d'Ordinadors.
Administrador del servidor [Server Manager]
L'Administrador del servidor permet veure, en una única pantalla, la informació del sistema, opcions de configuració de seguretat i els seus possibles problemes de configuració.
L'Administrador del servidor, amb una única eina, permet als administradors:
Veure i modificar els rols i característiques instal·lats al servidor.
Realitzar tasques d'administració com iniciar o aturar serveis i administrar comptes d'usuari locals.
Determinar l'estat del servidor.
Identificar esdeveniments crítics.
Analitzar i solucionar problemes o errors de configuració.
Windows Admin Center
Windows Admin Center fa uns anys que ha estat creat per substituir, sobretot, el Server Manager i així integrar la capacitat de diverses aplicacions "clàssiques" en una.
És una aplicació web formada per quatre grans mòduls:
Administrador del servidor
Clústers de commutació per error
Clústers hiperconvergits (HCI)
Clients Windows
És un administrador pensat per la gestió d'una infraestructura local. Es poden administrar servidors, clients i clústers.
En les últimes versions s'han creat directa amb el cloud de Microsoft, Azure. Aquesta és una connexió natural en l'evolució de l'administració de grans infraestructures. Tot i així, no substitueix l'aplicació web d'administració d'Azure, ni és el seu principal objectiu.
Les característiques principals es podries resumir en:
Gestió centralitzada via navegador: el que li permet molta més lleugeresa de resursos que no pas el seu predecessor Server Manager.
Administració remota i segura: Accés mitjançant HTTPS, amb autenticació i rols d’usuari.
Sense dependència d'internet: és per la gestió local, tot i que es pot integrar amb la infraestructura que l'empresa tingui a l'Azure.
Fàcil instal·lació: Es pot instal·lar a un Windows client o un Windows Server i accedir a ell des d'un navegador web.
Integració amb Azure (opcional): Permet l'accés a eines d'Azure, tot i que la gestió principal es realitza a l'Azure Portal (administrador dels serveis d'Azure).
Administrador de tasques [Task Manager]
L’administrador de tasques és l’eina principal per administrar processos i aplicacions del sistema.
Disposa de cinc pestanyes. Aquestes pestanyes us ajudaran a administrar processos, rendiment, usuaris i serveis.
Processos [Processes]: aplicacions d'usuari i processos que s'estan executant en segon pla (processos del sistema), i la utilització que estan fent del sistema (CPU i memòria)
Detalls [Details]: programes associats a les aplicacions. Permet canviar la prioritat de cada un
Usuaris [Users]: quins usuaris estan connectats i quines aplicacions estan utilitzant; també es poden desconnectar usuaris.
Serveis [Services]: quins serveis estan engegats o aturats. Permet aturar o iniciar serveis. També es pot obrir l'administrador de serveis per gestionar els serveis de forma més detallada.
Rendimient [Performance]: veure la utilització global de la CPU, la memòria i la xarxa. Des d'aquest apartat es pot obrir el Monitor de recursos, que permet veure amb més detall la utilització de la CPU, la memòria, la xarxa i els discos.
Historial d'aplicacions [App History]: permet veure l’ús acumulat de CPU i xarxa de les aplicacions modernes (UWP), pensada sobretot per a control i monitoratge de les apps d’aquest tipus.
Tenim quatre vies per accedir a l’administrador de tasques:
Combinar les tecles Control, Majúscules i Esc.
Combinar les tecles Control, Alt i Supr i escollir l’opció Iniciar l’administrador de tasques.
Clicar a Inicio, escriure taskmgr en el quadre de text, clicar a Iniciar la cerca i prémer Enter.
Clicar amb el botó dret del ratolí a la barra d’eines i seleccionar l’opció Administrador de tasques.
Administrador de serveis [Services]
Els serveis són programes que funcionen sense interactuar directament amb l'usuari.
Normalment són programes que s'arranquen amb el sistema operatiu.
L'eina Serveis mostra l'estat dels serveis i permet gestionar-los.
Cada servei el podem configurar: Ens posem a sobre > boto dret ratolí > propietats:
Configuració d'inici d'un servei
És important que feu la configuració d’inici dels serveis més escaient.
Que un servei estigui instal·lat no vol dir que s'estigui executant.
Existeixen quatre tipus d’arrencada d’un servei:
Automàtic: El servei que s’iniciarà quan l’equip s’engegui.
Automàtic (inici retardat): el servei s’inicia quan l’equip està en marxa i tots els serveis automàtics (marcats amb l’opció anterior) estan funcionant.
Manual: el servei s’haurà d’iniciar manualment.
Deshabilitat: el servei estarà desactivat i no es pot engegar.
Tenir executant-se serveis que no fem servir consumirà recursos innecessaris.
Configuració de la recuperació d'un servei
El sistema Microsoft Windows Server permet fer accions si detecta que un servei específic falla.
Existeixen tres opcions de recuperació d’un servei:
No fer cap acció: el sistema no intentarà recuperar-se d’aquest error, però sí de la resta.
Reiniciar el servei: atura el servei, fa una pausa i el torna a iniciar.
Executar un programa: si es produeix un error en aquest servei, es llançarà un script o un programa.
Administrador de discs [Disk Management]
L'administrador de discs permet administrar els discs, particions i volums.
Registre d’esdeveniments [Event Viewer]
El registre d’esdeveniments mostra a l’administrador informació sobre els error o avisos que s'han produït al sistema.
Els principals són:
Registres de Windows
Aplicacions
Seguretat
Instal·lació
Sistema
Registres d'aplicacions i serveis
Esdeveniments de hardware
Aquesta eina proporciona moltíssima informació. Per trobar de forma ràpida la que es necessita, es poden crear vistes personalitzades o filtrar els que compleixin uns determinats criteris.
També ofereix la possibilitat de guardar determinats esdeveniments i esborrar-los per evitar que el registre creixi indefinidament.
Monitor de recursos [Resource Monitor]
El Monitor de recursos (Resource Monitor) és una eina disponibles als servidors i edicions professionals de Windows que permet observar en temps real com el sistema operatiu i les aplicacions utilitzen els recursos principals de l’ordinador o servidor.
És un complement de l'Administrador de tasques i del Monitor de rendiment, que ofereix una visió molt més detallada.
Podem accedir a la informació detallada d'ús de CPU, Memòria principal (RAM), Discs i Xarxa. É suna versió més detallada, però amb un disseny menys actualitzat que l'Administrador de tasques.
Podem accedir a aquesta aplicació amb la comanda: resmon.exe
Monitor de rendiment [Performance Monitor]
Per poder comprovar si el rendiment d'un equip és correcte, primer de tot cal recollir un conjunt de dades just després de la instal·lació per poder-les comparar amb dades recollides posteriorment. Aquestes dades inicials es diuen Línia base.
Les principals dades que cal utilitzar són:
La utilització dels processadors.
La utilització de la memòria RAM i de la memòria virtual.
El treball dels discos (lectura i escriptura).
La utilització de la xarxa respecte de l'amplada de banda.
El Monitor de rendiment [Performance Monitor] és una que permet mesurar i analitzar el rendiment del sistema operatiu i les aplicacions al detall.
Pot usar aquesta eina per al següent:
Analitzar els efectes de rendiment que tenen les aplicacions i els serveis en un equip.
Obtenir informació general sobre el rendiment del sistema.
Recopilar informació detallada per solucionar problemes.
Les eines o característiques principals què inclou el Monitor de rendiment són:
Eines de supervisió: Proporciona una presentació visual de comptadors de rendiment integrats de Windows, ja sigui en temps real o com a dades històriques.
Comptadors de rendiment (Performance Counters): permeten mesurar l'estat o l'activitat del sistema. Es poden afegir de múltiples fonts: sistema operatiu, serveis, aplicacions i rols de Windows. Aquest comptadors es poden establir tenint en compte diferents mètriques (p. ex. % d’ús de CPU, bytes llegits del disc/segon, memòria disponible). Aquest compadors es poden associar a alertes i accions a realitzar.
Gràfics en temps real: proporciona una visió gràfica de l'evolució de diferents comptadors, què permeten comparar recursos i detectar anomàlies.
Data Collector Sets (Conjunts de recopiladors de dades): és un conjunt personalitzat de comptadors de rendiment, seguiments d' esdeveniments i dades de configuració del sistema què fa un registre de dades durant un període determinat. És una eina idea per fer auditories de rendiment o analitzar incidències.
Informes: Són la representació estructurada de les dades recopilades pels comptadors de rendiment, conjunts de recopilació de dades (Data Collector Sets) o altres eines de monitoratge.
La comanda per poder accedir és perfmon.exe
Com afegir un nou comptador?
Programador de tasques [Task Scheduler]
El programador de tasques, no és estrictament una eina de supervisió, sinó una eina d'automatització. Això vol dir, que ens permet executar tasques programades. Aquestes poden ser scripts fets amb PowerShell o Batch.
Què podem fer?
Programar execucions d’aplicacions o scripts (per exemple, obrir un programa cada dia a una hora concreta).
Llançar tasques en funció d’esdeveniments (quan l’usuari inicia sessió, quan s’encén l’ordinador, quan es connecta a la xarxa, etc.).
Automatitzar tasques de manteniment com netejar fitxers temporals, fer còpies de seguretat o actualitzacions.
Configurar condicions i accions, com establir que una tasca només s’executi si l’ordinador està connectat a la corrent elèctrica o si té accés a la xarxa.
Com funciona?
Les tasques tenen tres parts principals:
Desencadenador (trigger): quan s’ha d’executar la tasca.
Acció (action): què ha de fer (executar un programa, enviar un missatge, etc.).
Condicions (conditions): en quines circumstàncies es pot executar.
Per exemple...
Es pot apagar o reiniciar el sistema de forma periòdica (per exemple, els diumenges a les 3h de la matinada) o només un cop (el dia 31 de desembre). Això es pot fer introduint directament la comanda o fent que s'executi un script amb aquesta comanda i moltes altres.
Directament amb Powershell seria:
schtasks /create /sc daily /tn "AturarSistema" /tr "shutdown /s /f /t 0" /st 03:00Fent servir el programador de tasques, es podria:
Indicar l'hora d'execució i la comanda a executar:
shutdown /s /f /t 0Indicar l'hora d'execució i el fitxer .bat o ps que es vol executar. En aquest exemple, una aturada (shutdown /s) forçada (/f) amb un temps d'espera de 0 segons (/t 0):
Emmagatzematge
La gestió d'emmagatzematge és un de les tasques de supervisió més rellevants, però que alhora, més s'ha modificat amb el temps. Amb l'arribada dels SSD, les tasques d'òptimització per evitar la fragmentació s'han reduït ostensiblement. La velocitat dels SSD i la seva matriu d'emmagatzematge fa que no sigui tant rellevant com amb discs durs (HDD).
Existeixen diverses eines integrades per realitzar la gestió de l'emmagatzematge. Veiem algunes.
Administració de discos [Disk Management]
Ens permet realitzar les següents tasques de gestió i supervisió:
Crear, eliminar i redimensionar particions
Assignar lletres d’unitat
Formatejar discos
Veure l’estat dels discos físics i volums
Poder accedir-hi executant diskmgmt.msc, cercant-lo al menú d'inici, o fent "Botó dret sobre el botó d'inici" > Admnistració de discos.
Optimitzar unitats
Aquesta eina analiza períodicament revisant el nivell de fragmentació. Quan existeix, reordena els fragments dels fitxers per òptimitzar l'accés als discos.
Es poden configurar la periodicitat de les revisions i també, fer-ne de manuals.
Es pot accedir a aquesta eina cercant-la, accedint directament a través del disc a revisar fent"Botó dret sobre la unitat" > Propietats > Eines, o a través d'"Emmagatzematge" de Configuració.
Emmagatzematge (dins de Configuració)
Emmagatzematge cada vegada proporciona més informació i eines, algunes noves, d'altres que substitueixen a les "clàssiques" i també accessos directes a les que encara sobrevien i son difícils de subsitituir (encara).
Aquesta eina dins de la Configuració de Windows, proporciona una vista visual de la distribució de l'emmagatzemantge del disc principal. Un aspecte molt semblant al que podem trobar a sistemes operatius mòbils.
Podem accedir seguint els següents passos: Configuració > Sistema > Emmagatzematge.
Entre d'altres, ens proporciona la següent informació i eines:
Visualització de la distribució de l'emmagatzemantge de disc en tipus de fitxers i espais. A través dels menús podem accedir a qualsevol disc connectat.
Sensor d’emmagatzematge (Storage Sense): Eina que neteja periòdicament l'emmagatzemantge fent tasques com eliminació fitxers temporals, gestió de fitxers de OneDrive o, buidant la Paperera de reciclatge.
Recomanacions de neteja: Ens aporta recomenacions sobre la neteja i administració dels espais de discos.
Configuració avançada d'emmagatzematge: Podem trovar opcions com:
Gestió d'altres unitats
Definició d'ubicació de fitxers nous (documents, música, videos...)
Còpies de seguretat.
Optimització de la unitat (defragmentació)
Gestió d’espais d’emmagatzematge (Storage Spaces)
Accés a informació avançada dels discos i volums
Actualitzacions
Una de les tasques que ha de fer l'administrador de sistemes és assegurar-se que els sistemes operatius s'actualitzen correctament.
En Windows Server, la configuració predeterminada per entorns no gestionats estableix que les actualitzacions es descarreguen i s'instal·len automàticament, amb reinicis programats si cal.
Els administradors/es poden modificar aquest comportament mitjançant:
Polítiques de grup (GPO)
Configuració del servei Windows Update.
Posant en pausa temporal des del menú de configuració del Windows Update.
En Windows Server
En el Windows Update podem configurar:
Canviar hores actives: Un cop instal·lades actualitzacions, si és necessari reiniciar, tenim dues opcions:
reiniciar el servidor manualment
esperar un reinici automàtic fora de les hores de major activitat del sistema.
De forma predeterminada, les hores de major activitat estan definides entre les 8:00 i las 17:00. Si aquests valors no s'adapten a l'horari de la teva empresa els podem modificar amb l'opció Cambiar horas activas.
Opcions de reinici Quan es programa un reinici automàtic després d'instal·lar actualitzacions, amb aquesta opció podrem canviar l'hora i el dia en el qual es realitzarà el reinici.
Opcions avançades
Ofrecer actualizaciones para otros productos de Microsoft cuando actualice Windows. Permet mantenir actualitzades la resta d'aplicacions que hàgim adquirit de Microsoft al mateix temps que actualitzem el sistema operatiu.
Aplazar actualizaciones de características. Permet deixar d'instal·lar aplicacions del sistema operatiu que no tinguin a veure amb la seguretat. Això redueix els temps necessaris en instal·lar actualitzacions, però deixes de disposar de les últimes funcions que s'incorporin al sistema operatiu.
Cas d'exemple: Impedir actualitzacions a Windows
Amb l'arribada de Windows 10 el servei d'actualitzacions va fer un canvi significatiu de paradigma. Es va pensar més en els usuaris inexperts que no pas en els professionals. S'ha volgut evitar que per manca de coneixement o d'atenció, es deixi d'actualitzar el sistema amb el gran risc de seguretat que pot comportar.
Per això, quan un pedaç de seguretat crític és emès pels servidors d'actualització de Microsoft, el servei d'actualització el descarregarà, l'instal·larà i reiniciarà el sistema automàticament si és necessari o es reservarà la instal·lació en fred per la següent vegada de aturem o reiniciem manualment el sistema.
Tot això ho farà sense demanar consentiment a l'usuari i, si ens descuidem, ens reiniciarà el sistema sense tenir en compte el que estiguem fent en aquell moment.
En el nostre cas una actualització forçada ens podria destorbar durant la realització d'alguna pràctica o control. Per això, farem servir algunes eines administratives per impedir-ho.
A) Deshabilitar el servei d'actualitzacions
El servei responsable de les actualitzacions de Windows s'anomena wuausrv però en l'Administrador de serveis el podrem trobar com Windows Update. A partir d'aquí només haurem de deshabilitar el servei.
Administrador de serveis > "Windows Update" > Propietats > Tipus d'inici > Escollir Deshabilitat Administrador de serveis > "Windows Update" > Propietats > Estat del servei > Detenir
B) Deshabilitar la directiva de grup (GPO) responsable de les actualitzacions
La Directiva de grup (GPO) és un conjunt de regles de Windows que ens permeten gestionar i configurar el sistema operatiu, les aplicacions i els usuaris. I això ho podrà fer de manera local o en un domini i, distingint-los entre regles vinculades a usuaris i a equips. Però aquest és un tema que tractarem àmpliament més endavant. El que ens interessa saber ara mateix és com utilitzar una de les directives responsables de les actualitzacions automàtiques.
Accedim a l'editor de directives. Tres opcions:
[Win + R] -> Escriu "gpedit.msc" per executar-lo
"Botó dret sobre Inici de Windows" > Executar
[Clica sobre el botó d'inici -> Escriu "Editar directiva de grupo"
Dins de l'editor seguirem la següent ruta:
Configuració de l'equip > Plantilles administratives > Components de Windows > Windows Update
A la dreta, trobarem un llarg llistat de regles. Entre elles, deshabilitarem almenys una de les següents regles:
Configurar Actualitzacions automàtiques
No reiniciar automàticament amb usuaris que hagin iniciat sessions en instal·lacions d'actualitzacions automàtiques
Per forçar l'aplicació de directives editades haurem d'executar [Win + R]: gpupdate /force /boot /logoff
Documentació i recursos
SomeBooks.es: Configurar las actualizaciones en Windows Server 2022 con GUI
SomeBooks.es: Instalar actualizaciones en Windows Server 2022 con GUI
Learn de Microsoft: Supervisión del rendimiento de Windows Server
Learn de Microsoft: Descripción de los registros de eventos de Windows Server
Learn de Microsoft: Storage settings in Windows
Última actualización